Josep Maria Gregori i Cifré
De la música vostre vital instrument,
n’heu fet vostra arma plena d’harmonia...
El pare Robert de
Als dotze anys d’edat va sentir la vocació de fer-se frare caputxí i el 1925 es va traslladar a Igualada per començar els estudis religiosos al Seminari Seràfic; a partir de llavors es va consagrar a l’estudi del seu instrument predilecte: l’orgue. Va ser ordenat sacerdot pel cardenal Vidal i Barraquer l’u de novembre de 1935.
L’any que esclatà la guerra civil estudiava harmonia a l’Escola Municipal de Música amb Jaume Pahissa; en el seu escrit autobiogràfic explica com "vaig fer l’harmonia (que ja l’havia feta) i la vaig repetir amb el mestre Pahissa que m’anà molt bé" i afegeix com en acabar la classe "l’acompanyava cada vegada a casa seva". El juliol del 1937 va creuar la frontera "passant per les muntanyes durant 5 dies", per anar al convent de Toulouse; d’allà es dirigí, a través dels convents de l’orde, vers Gènova i, finalment, Milà, on completà els estudis de piano, orgue i composició amb Alceo Galliera al Conservatori milanès.
El 1940 va haver de retornar a Catalunya a causa de la segona guerra mundial. Instal·lat a Igualada, va iniciar una estreta col·laboració musical amb Joan Just, mentre acabava els estudis de composició amb Joan Lamote de Grignon i Joaquim Zamacois.
Efectivament, entre els anys 1940 i 1942, el pare Robert es desplaçava setmanalment d’Igualada a Barcelona per rebre la classe de Joan Lamote de Grignon, així ho expressa ell mateix: "cada setmana anava a Barcelona perquè el gran mestre Joan Lamote de Grignon em perfeccionés en la composició. Era una classe molt bona i divertida. Sempre sortia de casa d’ell amb una gran satisfacció. Recordo que mentre anava en el tren cap a Igualada, enmig del soroll de les veus dels viatgers jo anava escrivint música amb la més gran facilitat..."
En una de les darreres converses que varem mantenir amb el Pare Robert, recordava la seva relació amb Joan Lamotte, amb aquestes paraules:
"cada dijous anava a Barcelona a fer lliçó amb en Joan Lamote de Grignon fins que l’home el van demanar per anar a fer l’Orquestra de València, que s’havia perdut [...] i de correspondència no ens anava prou bé, i clar en Lamote em va dir: ‘miri Pare Robert ho sento molt per què estic molt content de tú però no puc jo continuar, i llavors jo et recomano en Zamacois que ara el faran segurament director del Conservatori, aprofita aquest temps que ell t’ensenyarà molt bé.’ Amb en Lamote no solament li havia preparat coses molt interessants que encara les tinc, per poder fer l’oratori de Sant Francesc, però sobretot amb ell, li vaig fer Espines, etc, totes aquelles cançons que tinc les havia fet amb ell, les conservo com ben fetes [...] una vegada recordo que em va dir: ‘ara com que veig que això ja no cal, m’agradaria -que jo no hi entenc tant-, que em fes una obra en llatí’, i jo en vaig triar una de curteta, que es diu Dignare me, laudare te Virgo Maria, i l’hi vaig presentar a tres veus, i quan la va acabar de mirar, em mira i em diu: ‘escolti en sap més vostè que jo d’això’[...]"
El 1943 va inaugurar l’orgue del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia i entre els anys 1946 i 1970 hi va assumir els magisteris de capella i de l’orgue. Al capdavant de l'Escolania i de
La popularitat concertística del Pare Robert de
A partir de la desaparició de
El llegat compositiu i la catalanitat
Manuel Valls feia esment, al costat del que anomenava "la generació de la guerra civil", de la figura del "P. Robert de
Valls escrivia aquestes ratlles el 1960. Ara, quaranta anys després, el llegat musical del Pare Robert de
La catalanitat de la música del Pare Robert de
La seva aportació compositiva en aquest sentit ha estat present d’una manera naturalment implícita en tots els estils que ha conreuat, i no cal dir que l’assumpció del repertori tradicional i popular català en la seva obra esdevé una gran riquesa que cal sumar al llegat dels nostres compositors, per tal amb ells sigui també reconeguda i entri a formar part del testimoni musical de la catalanitat.
L’Inventari provisional de la seva obra compositiva ofereix, ara com ara, la següent quantificació:
Música per a orquestra, cor i solistes: 6
Música per a orquestra: 15
Música per a cobla: 6
Música de cambra: 2
Transcripcions per a orquestra: 4
Música per a veus i piano: 1
Música per a orgue: 40
Transcripcions per a orgue: 11
Música per a piano: 9
Música per a veu solista i orquestra: 2
Música litúrgica per a veu solista i orgue: 2
Música religiosa per a veu solista i orgue: 14
Música popular per a veu i orgue: 2
Arranjaments per a veu i orgue: 2
Cançons populars catalanes per a soprano i piano: 24
Música per a veu i piano: 2
Música litúrgica per a cor i orgue: 15
Música religiosa per a cor i orgue: 10
Música popular per a cor i orgue: 8
Transcripcions per a cor i orgue: 2
Música litúrgica per a cor: 11
Música religiosa per a cor:: 3
Música popular catalana per a cor: 22
El llegat està integrat per un total de 213 obres comptant-hi les transcripcions i els arranjaments.
Especificitat del repertori organístic
La formació organística del Pare Robert de
Les seves obres per a orgue estan impregnades d’aquest virtuosisme i esdevenen l’únic testimoni compositiu català de música organística que ha mantingut un vincle amb el model de l’escola organística francesa d’aquells grans organistes–compositors, actius aproximadament entre 1880 i 1940, hereus de la tradició romàntica de César Franck.
L’especificitat de l’obra organística del Pare Robert de
Ja al 1969, el mateix Manuel Valls, afirmava: "el P. Robert de
(Extret de la pàgina web de l'Associació Fotogràfica de Gràcia, on podreu trobar molta més informació del Pare Robert de la Riba).
